Lectura estivala (1)

L'estiu, es lo moment per legir. 

Legissi l'annada tota, mas l'estiu, encara mai, e sens complèxe.

A Rodés comprèri un molon de libres. Vos disi pas los sòus que i ai daissats a Rodés ; a la gròssa, l'equivalent del PIB de Somalia. Quina indecéncia.

Ai just acabat un libròt en catalan (oè, ieu vau a Estivada per crompar de libres en catalan e vos emmèrdi) Agulleta i fil de vint dels Carrera Brothers.

Primièra qualitat del libre : es cortet, un centenat de paginas. N'ai un pauc plen las popas dels libres gròsses. Me cal precisar benlèu un detalh : me soi engolida lo darrièr Harry Potter, 600 paginas, e en portugués! Tot aquò per que, finalament, Ron e Hermione acaben ensem!! Mèrda, o sabiam dempuèi la debuta qu'acabarián ensem! Seriá estat mai ròcnròll de maridar Ron amb Harry, e Hermione amb Draco lo repentit o lo paure Longbottom. Pfff!! E per ta cultura personala, Harry es un feitiçeiro que li agrada de jogar amb sa vairinha. Un pauc de vocabulari util, me granmerceges pas, de res, amic legeire :)

Òu! E mon libròt catalan?

E ben es publicat en cò del Trabucaire, ostal d'edicion nòrd-catalan que publica de libres bravament interessants, en catalan e en occitan, e podètz anar far un torn sus son catalòg e tu tanben i daissar de sòus. 


E, segonda granda qualitat del libròt, es de bon legir. 
Lo narrator es un detective privat de Perpinyà qu'una femna borgesa li demanda de retrobar sa dròlla de 20 ans qu'a desaparegut. Tu que siás un legeire afiscat, as ja comprés que la filha fa la puta de l'autre costat de la frontièra. Vaquí, o auretz comprés, que sètz pas de Rodés, lo suspens, es pas çò que te pren lo mai dins aquel libre, mai que mai quand as legit lo prefaci que son autor t'i explica l'intriga. Pasmens, o sabi que cal pas legir las quatrenas de cobèrtas ni los prefacis, macarèl!
Mas es pas ben grèu, me regalèri de legir. Primièr perque fa referéncia a d'endreches que coneissi un pauc, Perpinyà la caraca la catalana, la còsta nòrd-catalana e Putiland al Sud e aquò m'agrada de reconéisser los luòcs dins un libre.
Aprèp, e ben es plan escrich lo libre e me faguèt rire. Tresena granda qualitat.


D'extraches? 

"En un dels pilars hi ha un timbre al qual puc trucar sense ni baixar del cotxe: tot molt funcional. La veu d'aquesta matí es fa sentir en l'intèrfon. Donant el meu nom, s'obre la portalada davant meu, deixant pas a un caminal cober de grava vermellosa al final del qual apareix una gran casa, segurament molt cara, d'arquitectura veritable fals mas català, o sigui amb diversos cosses d'edificis enganxats els uns als altres i tots amb només un pendent de teulada." 

"És d'hora, i vaig passejant per la plaça de la Llotja, el centre tradicional de la vida mundana de la vila, vorejada pels seus cafès. En aquesta plaça hi desemboquen petits carrers amb noms carregats d'història local: carrer Fàbriques d'en Nabot, Font na Picarda... Aquest barri sempre m'ha encantat i per aixó he escollit viure-hi. Abans per aquests carrerots hi havia unes senyores molt amables, entre dues edats, que esperaven el client tot xerrant al pas de la porta. Els hortolans del Riberal hi venien per fer un ràpid homenatge matinal, després de portar les tomates i l'enciam al mercat a l'engròs que era a tocar, i abans de se'n tornar a treballar."

"En aquest país, El Punt, es d'alguna manera per a la informació el que jo represento en el ram de la policia privada : contra la potent artilleria del grup de premsa del Sud Alliberat i de la seva antena local - el diari L'Affranchi, una mena d'institució inqüestionable-, un petit equip fa miracles cada setmana per treure un setmanari prou ven parit i impertinent."

Un libre que règla tanben quauques comptes de la realitat nord catalana : torisme imbecil, prostitucion, pastagà bon mercat pas bon de la Jonquera, lo business imobiliari. Sens istòria d'amor a la con per nos emmerdar. 
Un libre de bon legir, un catalan de bon comprene per un paure occitanofòne e d'umor a cada pagina. Qué demandar de mai? 


Sénhers Carrera e Carrera, espèri la seguida!