dilluns, 7 de novembre del 2011

Cinèma jol plumon : Agora


Alejandro Amenábar, m'agrada çò que fa.
 
Son tot primièr film, Tesis, sortit en 1996, foguèt una revelacion, faguèt lo buzz de tant que te cagavas dessús. Per los que se sovenon pas, es una estudianta en cinèma que fa una tèsi sus los snuffmovies, aqueles films ont se mòstra de mòrts vertadièras filmadas per apasturar los amators del genre e la dròlla es presa dins un mecanisme ont pensam que ne sortirà pas viva. Lo film qu'auriá pogut tombar dins lo marrit gost, es plan escrich e es una bèla critica dels mèdias manja-mèrdas. Ganhèt set Goyas a l'epòca!, entre eles lo del melhor film!
Son segond film, Abre los Ojos, sortit en 1997, me'n soveni pas gaire. Èra just enòrme, es tot çò que me soveni. Mas me soveni pas brica de l'istòria, ni de res.


Fins aquí, a l'epòca, quand parlavi d'Amenábar, lo mond me respondián Tacones Lejanos (Talons Aiguilles en francés). Ben oè, Amenábar, los franceses lo confondon totjorn amb Almodóvar perque aquò sona un pauc parièr amb un accent estranh au mitan... Lo tipe aviá pas lo succès que se meritava.

Puèi, en 2001, sortiguèt The Others, lo tipe passèt a l'anglés, amb coma protagonista la Nicole Kidman: uèch Goyas, entre eles lo de melhor film tornarmai.  

Los Otros, ieu lo veguèri en espanhòl perque aviái pas comprés que la VO èra en anglés... Es l'istòria d'una femna (interpretada per Nicole Kidman) que viu amb sos dròlles dins un ostalàs que pas que de lo veire te dises "ieu dintri pas aquí dedins"... e dins aquel ostal, i a de trèvas, d'esperits que i vivon. OK, film de trèvas, de poltergeist e autras conariás paranormalas coma ne produsís cada matin Hollywood, mas non, pas brica! Çò que m'agradèt fòrça dins lo film, a despart de coma flipas tot de long, a despart  de la fin que prenes dins lo morre que ploras "wow, aquel tipe es tròp tròp tròp fòrt" - que, foguèsse puta, la vos diriái la fin, mas coma soi pas puta, la vos disi pas, çò que m'agradèt, es la fotografia. 
A aquel prepaus, me dison dins l'aurelheta que ganhèt lo prèmi de la Melhora Fotografia als Goyas! I a un sai pas qué de nebulós dins l'imatge tot de long del film que, en mai dels plans, te fa flipar encara mai. La pròva amb lo trailer, que pas qu'aquò ja...




Puèi, per son quatren film, cambièt completament. Faguèt un film qu'aviá pas res a veire amb los precedents. Cal dire que los tres primièrs, dins lo genre "fasèm flipar l'espectator?", son baleses. Un autre punt comun dels tres primièrs es tanben una escritura intelligenta que fa que, a la fin, l'espectator demòra sens buf, bocabadat dabans lo mestritge cinematografic. Amenábar a soscat e contunha de soscar sus lo cinèma e se sentissiá dins sos tres primièrs long-metratges.
Lo quatren, es diferent. E saludi la capacitat del tipe a sortir d'un genre ont es excellent per s'anar fretar a quicòm mai. Mar Adentro, un film meravelhós: l'istòria, los actors, la musica... Es tan bon que ganhèt quatòrze Goyas... per informacion, lo film èra dins quinze categorias, es pas complicat los ganhèt totes, los prèmis : film, maquillatge, revelacion actor, actritz, melhor comedian, melhora comediana, fotografia, son, realizacion, lo sol qu'aguèt pas es lo de la direccion artistica... segurament per pas dire de los ganhar totes ;) (perque m'agradan las anecdòtas sens interés : lo Prèmi de Direccion Artistica anèt a sabi pas qual del film Tiovivo c. 1950 que pas degun a vist ni veirà). Mar Adentro ganhèt tanben un Oscar e un molon de causas que Wikipèdia vos dirà.
The Sea Inside, es l'istòria vertadièra de Ramón Sampedro, que, aprèp un accident, es demorat tetraplegic e demanda lo drech de morir dignament. Ne vos parlèri un pauc aquí

Fa d'annadas que seguissi pas gaire l'actualitat cinematografica. Sabiái pas de qué n'èra de l'Amenábar. Aital, tre que lo polit Rafèu me donèt lo ligam de Cuevana, piquèri dins lo motor de recèrca "Amenábar". 
E agachèri Agora, son darrièr film, que coneissiái pas brica, sabiái pas de qué parlava, ni a qué semblava. Sabiái quitament pas qu'èra sortit...
La primièra mitat del film, faguèri mon intellectuala decebuda, quin realizator american que siá auriá pogut far parièr : mostrar una Alexandria sus la fin, la transicion del politeïsme cap al monoteïsme tot en me dire que Amenábar èra passat a l'escala superiora : dirigissiá aquí plan de mond, que i a un molon de scènas de fola, de decòrs de peplum, mas amb la paur que tombèsse dins un maniqueïsme a l'americana blockbusteriana.
L'istòria, a la gròssa : sèm a Alexandria (où l'amour danse avec la nuit, j'ai plus d'un appétit qu'un barracuda bar-ra-cu-da! ), de joves seguisson los ensenhaments de la filosòfa Ipatia, defòra, comença d'aver d'acaraments pas tendres entre los politeïstas e los
crestians. Seguirem Ipatia dins son caminament scientific, veirem sos estudiants evoluir, veirem son esclau que l'aima venir crestian e venir liure, e veirem mai que mai los òmes s'entretuar : los politeïstas contra los crestians, los josieus contra los crestians, los crestians contra los josieus, un totes contra totes "al nom de ..." que serà pas que lo recuol de la coneissença, del saber, de la tolerància e de la convivéncia. S'atacar a la violéncia religiosa, reviscolar de causas que pas degun coneis : Ipatia, una intellectuala influenta sus la ciutat, sola femna entre los òmes, los parabolanis (confrariá pas gaire simpatica que servissiá de braç armat al bisbe còpte Ciril), parlar de la fin dels greco-romans, èra pas una causa aisida e es plan capitada. Pròva del delicat qu'es lo tèma: lo film foguèt censurat en Egipte per insultes a la religion e trobèt pas de distribucion en Itàlia. Es passionant de seguir Ipatia dins son caminament intellectual sus l'astronomia, de passar dels vejaires dels esclaus, dels politicians, dels politeïstas, dels crestians... A primièra vista, me semblava un blockbuster american a la con, mas non, pas brica. Es un film que merita d'èsser vist mai d'un còp, que, coneissent Amenábar, soi segura qu'ai mancat tot plen de causas :)
La fin del film, ont fa un guinhet luminós a la descobèrta d'Ipatia (doni pas de detalhs se, per cas, lo volètz veire, lo film), me provoquèt un risolet : aguèri pas lo bacèu cinematografic qu'aviái pres dins los tres primièrs films d'Amenábar.



Mas espèri lo seguent amb impaciéncia.

2 comentaris:

  1. …de joves seguisson los ensenhaments de la filosòfa Ipatia…
    Sabiái pas que la Poma (Iwork, I quicòm) s'èra lançada dins la filosofia !
    Referéncias, please !

    ResponElimina
  2. LOL!
    Ai botat lo ligam wikipèdia d'Ipatia.

    Sequenon: http://funnyimages.pk/thumbs/iphone_ipad_ipod_ipaid-t2.jpg

    ResponElimina

Mercé :)